Què és la certificació Passive House i per què importa.

Passive House no es certifica amb una llista de materials, sinó amb números: demanda de calefacció, hermeticitat i confort mesurats a l'obra.

L'estàndard posa tres xifres per davant de qualsevol catàleg: una demanda de calefacció per sota de 15 kWh per metre quadrat i any, una demanda d'energia primària acotada per a tot l'edifici i una hermeticitat que no superi les 0,6 renovacions per hora a l'assaig de porta bufant. A partir d'aquí, cada decisió constructiva es justifica amb el càlcul del PHPP, l'eina que modela l'habitatge buit a buit. Les finestres entren en aquest càlcul tres vegades: pel que perden, pel que deixen entrar de sol i per com resolen la trobada amb el mur. Per això no n'hi ha prou de triar un bon perfil: cal saber on va, amb quina orientació i amb quin vidre.

És el punt més feble de l'envolupant i, alhora, l'únic que aporta energia: ben orientada, una finestra escalfa més del que perd.

En un habitatge Passive House el buit concentra bona part de les pèrdues, així que el conjunt —perfil, vidre i muntatge— ha de treballar com una sola peça. El perfil aporta cambres i ruptura de pont tèrmic; el vidre, un triple envidrament baix emissiu amb cambres d'argó que abaixa la transmitància sense apagar la llum; i el muntatge, la continuïtat de l'aïllament i de la barrera d'estanquitat al voltant del marc, que és on es perd el que el catàleg prometia. Orientades al sud, amb el factor solar adequat i una protecció que talli el sol d'estiu, aquestes mateixes finestres aporten més calor de la que deixen escapar al llarg de l'any.